Barcelona dispara la pressió immobiliària mentre Catalunya ven un 7,3% més

Catalunya va registrar 112.105 compravendes d’habitatges el 2025 i el preu mitjà va arribar als 2.852 euros per metre quadrat a principis de 2026, mentre que Barcelona es va situar en 4.922 euros.

El mercat immobiliari català manté una combinació d’elevada activitat, preus creixents i dificultats per augmentar l’oferta allà on més es necessita. L’informe Mercado inmobiliario, muy lejos de la estabilidad, elaborat per Carlos Balado García per a OBS Business School, situa Catalunya entre els grans mercats residencials d’Espanya i mostra importants desequilibris dins de la mateixa comunitat.

Barcelona concentra bona part de la pressió, però el problema de la producció d’habitatge també arriba a Tarragona i Lleida, dues províncies assenyalades específicament per l’estudi quan compara la creació de llars amb els habitatges acabats.

Més de 112.000 vendes

Catalunya va comptabilitzar 112.105 compravendes d’habitatges durant el 2025, davant de les 81.484 registrades a la Comunitat de Madrid. A més, les operacions van créixer un 7,3% respecte de l’any anterior, fet que confirma que els preus elevats no han frenat, de moment, l’activitat immobiliària.

El mercat català també compta amb una presència significativa de compradors estrangers. Segons les dades anuals recollides per OBS, el 84,43% de les compravendes van correspondre a compradors nacionals, de manera que aproximadament el 15,57% restant van estar vinculades a compradors estrangers.

Preus molt elevats

Durant el primer trimestre de 2026, el preu mitjà de l’habitatge a Catalunya va arribar als 2.852 euros per metre quadrat. La comunitat va quedar per darrere de Madrid, amb 4.407 euros; les Illes Balears, amb 4.173; i el País Basc, amb 3.474 euros per metre quadrat.

Barcelona presenta xifres considerablement superiors. La capital va arribar als 4.922 euros per metre quadrat en les dades del primer trimestre recollides per Registradors, situant-se com la tercera capital més cara d’Espanya, únicament per darrere de Sant Sebastià i Madrid.

Hipoteques de 854 euros

L’encariment també es reflecteix en el finançament. La quota hipotecària mensual mitjana a Catalunya va arribar als 854 euros durant el primer trimestre de 2026. Només les Illes Balears, amb 1.362,1 euros, i Madrid, amb 1.277,4 euros, van registrar quantitats superiors.

Al tancament de 2025, l’endeutament hipotecari mitjà per habitatge català se situava, a més, en 190.086 euros, el tercer import més elevat del país. Catalunya també presentava un dels terminis mitjans de contractació més llargs, amb 26,58 anys.

Barcelona, al límit

La situació resulta especialment complicada a Barcelona. L’informe situa l’esforç teòric necessari per comprar un habitatge a la capital en el 59,9% de la renda disponible, molt per sobre del 35% utilitzat com a referència d’accessibilitat raonable.

La pressió augmenta encara més en determinats districtes. Ciutat Vella arriba a un esforç del 78,6%, un dels percentatges més elevats entre els districtes de les principals ciutats espanyoles analitzats en l’estudi.

Tarragona i Lleida

El problema català no es limita a Barcelona. En comparar les llars creades durant els últims anys amb els habitatges acabats, OBS identifica importants desequilibris a Tarragona i Lleida.

Tarragona necessitaria multiplicar aproximadament per sis el ritme recent de construcció per equilibrar totes dues magnituds. Lleida apareix entre les províncies que necessitarien construir al voltant de quatre vegades més. L’informe assenyala, a més, que l’habitatge protegit a Catalunya té un pes pràcticament residual en comparació amb comunitats com Madrid o el País Basc.

Un dèficit difícil

Barcelona es troba, a més, entre les províncies que, segons l’anàlisi d’OBS, no podrien cobrir el seu dèficit acumulat i futur fins i tot en un escenari optimista en què aconseguissin mobilitzar tot el sòl actualment en gestió.

La província forma, juntament amb Madrid, València, Alacant i Múrcia, el nucli del problema: aquests cinc territoris acumulen el 48% del dèficit residencial estatal calculat per l’estudi. Catalunya afronta així un mercat que continua venent habitatges i absorbint finançament, però en què l’oferta té dificultats per respondre a la demanda a les zones on la pressió és més elevada.