Ceràmica contra el despoblament: l’experiment de la Generalitat a la Bisbal

Quan la ceràmica es converteix en política demogràfica

La Bisbal acollirà aquest setembre 24 alumnes en un programa de 300 hores de formació ceràmica finançat per la Generalitat. La pregunta és si el municipi té teixit empresarial suficient per absorbir-los o si els prepararà per marxar amb un ofici sota el braç.

La Bisbal d’Empordà tornarà a situar la ceràmica al centre de les polítiques públiques aquest setembre amb la primera edició d’Arrela’t a l’argila. El programa, impulsat per la Generalitat, formarà 24 alumnes en tècniques ceràmiques amb mestres artesans de l’Escola de Ceràmica.

El Govern planteja els oficis artesans com una eina per fixar població i generar activitat econòmica. Però el veritable repte local no és només preservar un ofici històric: és demostrar que 300 hores de formació poden traduir-se en ocupació real i arrelament al territori.

El programa: 300 hores i dos torns

La formació començarà el 14 de setembre i es dividirà en dos torns intensius fins al 22 de desembre. Els 24 alumnes rebran instrucció en tres àmbits clau: modelat i tècniques decoratives, treball amb torn i esmalts ceràmics.

El curs és gratuït, finançat pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica dins del programa Arrelament, amb fons del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic. Els participants, orientats principalment a graduats d’escoles d’art i disseny, només hauran d’assumir el cost de l’allotjament, que comptarà amb un descompte del 40% per als residents d’onze comarques considerades prioritàries.

Més enllà de l’aprenentatge tècnic

La proposta vol anar més enllà de la teoria. Després de la formació, s’espera que els alumnes puguin desenvolupar projectes vinculats a la producció, impartir tallers o impulsar iniciatives d’emprenedoria local.

Això planteja una pregunta incòmoda: té la Bisbal un teixit empresarial suficient per absorbir 24 nous ceramistes? La comarca ha viscut dècades de tradició, de la convivència entre la producció artesanal i la industrial. Avui, però, cal demanar-se si el mercat local pot acollir una onada de nous projectes o si la formació acabarà sent un bitllet d’anada cap a altres territoris.

Resposta demogràfica o laboratori simbòlic?

L’anunci del programa, en ple debat estiuenc sobre el despoblament, converteix la Bisbal en un laboratori interessant. La Generalitat aposta per vincular identitat i demografia, però la fixació de població no depèn de les hores de classe, sinó de l’existència d’oportunitats econòmiques reals.

Si els 24 alumnes acaben el curs i no troben un ecosistema que els sostingui, hauran après un ofici excel·lent, però el faran servir lluny d’aquí. Això serà un èxit personal per a ells, però un fracàs per a la política demogràfica del municipi.

La pregunta de fons

Hi ha tallers que necessitin mà d’obra qualificada de manera immediata? Hi ha espais de cotreball, lloguers accessibles per a nous tallers, galeries o circuits turístics capaços de donar sortida a aquesta nova producció?

Sans respostes clares, el risc és que Arrela’t a l’argila es quedi en un exercici de reivindicació cultural sense traducció econòmica. L’èxit del programa no es mesurarà en el nombre de diplomes lliurats al desembre, sinó en quants d’aquests 24 ceramistes seguiran vivint i facturant a la Bisbal d’aquí a dos anys. Si el territori no ofereix les condicions per quedar-se, la formació pública haurà estat, simplement, un passaport per marxar.