Comença el judici a l’alcalde de Vidreres pel cas dels suposats nomenaments irregulars a la Policia Local

ACN Girona – L’Audiència de Girona ha començat a jutjar aquest dimecres l’alcalde de Vidreres (Selva), Jordi Camps, que s’enfronta a 14 anys d’inhabilitació per a feina o càrrec públic pel cas dels suposats nomenaments il·legals al cos de la Policia Local entre els anys 2020 i 2021. Al banc dels acusats també s’hi asseuen l’aleshores inspector i dos agents que van acabar ascendint. Les acusacions sostenen que els quatre processats van actuar en connivència per esquivar concursos públics i nomenar els dos agents com a caporals “prescindint totalment i absolutament del procediment legal establert”. El judici ha començat amb la declaració de l’agent que va presentar la querella i, segons el guió, està previst que els acusats declarin dijous.
L’origen de la causa és una querella interposada per l’advocat Benet Salellas en representació d’un policia que hauria resultat perjudicat arran dels nomenaments que es van fer per substituir l’inspector.

Al banc dels acusats de la secció quarta de l’Audiència de Girona s’hi asseuen l’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, l’aleshores inspector de la Policia Local i dos agents, defensats pels lletrats Carles Monguilod i Míriam Campa.

Les acusacions situen l’inici de les suposades il·legalitats l’agost del 2020, quan l’inspector va sol·licitar una comissió de serveis per marxar a un altre destí. La fiscal sosté que l’alcalde, l’inspector i els dos policies acusats -el posterior cap del cos i un agent- es van posar d’acord per “esquivar la legalitat vigent” i “evitar els controls públics d’un procediment de nomenament públic”, que obligava a convocar un concurs.

Així, l’inspector va fer un informe el 15 de setembre del 2020 assenyalat que era “urgent” habilitar els dos agents en actiu perquè assumissin les tasques de caporals un cop marxés al nou destí. Segons la fiscalia, l’inspector va actuar sabent que els dos candidats “no complien els requisits d’antiguitat” i no es va saltar “els principis d’objectivitat, mèrit, capacitat i igualtat d’oportunitats” quan els va proposar per a l’ascens. “Hi havia altres policies locals que havien presentat la seva candidatura i que complien els requisits de la normativa”, afegeix.

Un “simulacre”

El primer a declarar al judici ha estat el policia que va interposar la querella. L’agent ha definit com un “simulacre” de convocatòria del procediment per fer els nomenaments. Segons ha detallat, tots els candidats que optaven al càrrec van presentar els seus currículums, però tot anava “encaminat” a situar com a caporals els dos policies processats. Van ser, ha assenyalat, un total de sis candidats, dels quals només dos complien els requisits i no eren cap dels dos a qui finalment van nomenar.

L’agent va protestar contra el procés de nomenaments i va portar el cas a la justícia perquè considerava que no s’ajustaven a la legalitat i sosté que tot plegat es va fer expressament amb la intenció d’afavorir els dos candidats perquè són “amics” entre ells: “Va ser a una assignació a dit d’unes persones determinades”.

El policia ha assegurat que la situació li ha provocat un perjudici perquè “ja des de la primera queixa tota l’organització” es va ficar en contra d’ell, perjudicant-lo en torns i feina, fins que va aprovar les oposicions per marxar a treballar a una altra Policia Local.

Segons la fiscalia, arran de l’informe de l’inspector, l’alcalde va dictar un decret el 18 d’agost del 2020 nomenant els dos agents com a caporals de la Policia Local “prescindint totalment i absolutament el procediment legal establert”. L’endemà, va fer un altre decret aprovant la comissió de serveis de l’inspector, que entrava en vigor a mitjans de setembre. Els dos policies van acceptar l’ascens i “van exercir les funcions de caporals exhibint els galons que són propis de la categoria professional” quan estaven de servei.

L’acusació pública remarca que el primer toc d’atenció advertint de la irregularitat del procediment va arribar del secretari municipal, que a principis de setembre va advertir que el decret era “nul de ple dret”. L’alcalde va dictar aleshores un nou decret de revisió de l’anterior i va acordar la suspensió de l’execució dels nomenaments dels caporals. Tot i això, el policia que va interposar la querella assegura que “de facto” continuaven assumint les tasques de comandament: “Ordenaven i manaven”.

Dos dies després, el 8 d’octubre del 2020, va emetre un altre decret d’alcaldia reorganitzant la Policia Local i nomenant un dels policies com a nou cap del cos. La fiscalia argumenta que ho va fer, de nou, saltant-se el procediment legal que exigia “una convocatòria pública i un sistema de concurs”. A finals de mes, el secretari municipal va tornar a alertar que calia convocar una oposició per cobrir el càrrec.

La fiscal exposa que l’alcalde va “persistir en la seva voluntat de nomenar l’acusat com a cap” sabent que no complia els requisits legals i que el procediment no era el correcte i va convocar un procés de selecció “amb caràcter de màxima urgència” per als dies 3 i 4 de desembre. L’únic participant era el cap del cos que va acabar aconseguint la feina. El 22 de febrer del 2021 l’alcalde va acordar assignar un plus econòmic de 12.089,58 euros anuals al processat “atesa la seva habilitació com a cap de la Policia Local”. L’acusat continua sent el màxim responsable del cos al municipi.

A la sala de vistes també ha declarat la presidenta del comitè d’empresa que ha subratllat que van tenir dubtes sobre el procediment per nomenar els nous comandaments del cos i van entrar una instància reclamant que es fes amb totes les garanties legals, tal com els havia recomanat el sindicat. La testimoni ha destacat que des de l’Ajuntament van respondre que estaven buscant la fórmula de fer-ho “de manera correcta tant jurídicament com administrativament”.

14 anys d’inhabilitació

La fiscalia remarca que, en tot el procés, hi va haver “cinc decrets irregulars”. Al judici també han declarat altres candidats que van presentar el currículum per ocupar el càrrec de caporal. La majoria han remarcat que els únics que complien els requisits que fixava la normativa de dos anys d’antiguitat al cos eren el querellant i un altre agent.

La fiscalia acusa l’alcalde i l’aleshores inspector d’un delicte continuat de prevaricació administrativa. Per a Jordi Camps sol·licita 14 anys d’inhabilitació per a feina i càrrec públic i per al policia 10. Als dos agents beneficiats de les suposades irregularitats els acusa d’un delicte continuat d’acceptació de nomenament il·legal i demana per a cadascun multa de 3.600 euros i 3 anys de suspensió de feina pública.

En concepte de responsabilitat civil, estableix que es fixi en el procés d’execució d’una eventual condemna si l’agent que després es va convertir en cap del cos va cobrir “quantitats il·legalment” per exercir el càrrec.

Segons el guió, està previst que l’alcalde i els altres tres acusats declarin demà, abans del tràmit de conclusions i informes.