Elma Correa guanya el Premi Biblioteca Breve 2026 amb la novel·la ‘Donde termina el verano’

ACN Barcelona – La narradora mexicana Elma Correa ha guanyat aquest divendres el Premi Biblioteca Breve 2026 amb la novel·la ‘Donde termina el verano’. Es tracta d’un volum sobre l’amistat i la culpa entre dues dones al llarg dels anys a la brutal frontera entre Mèxic i els Estats Units d’Amèrica. L’autora aborda com la lleialtat està per damunt de la llei, en una comunitat sense pietat cap als més dèbils. El jurat ha concedit el premi per unanimitat en constatar que l’obra està narrada amb una tècnica “sorprenent” i la dosi justa de suspens i emoció per mantenir la incògnita del lector. El guardo està dotat amb 30.00 euros i Seix Barral publicarà la novel·la l’11 de març. En aquesta edició del premi, s’hi ha presentat 1.218 manuscrits.
La novel·la s’ambienta a Mexicali (Mèxic), l’última ciutat mexicana abans de la frontera dels EUA. Dues nenes inseparables gaudeixen del seu últim estiu plegades, abans que una d’elles marxi amb una beca. Però les joves estaran implicades en un succés tràgic que acabarà amb la seva amistat i alterarà l’equilibri del barri.

20 anys després, les dues noies es retroben. Una d’elles s’ha convertit en una dona independent, mentre que l’altra retorna decebuda amb les seves fites. El retrobament mostrarà l’esquerda que hi ha entre les dues dones per la manera com afrontar el secret que comparteixen des de fa anys. La poderosa amistat pateix intensament el pes d’una gran culpa.

En roda de premsa, Elma Correa s’ha mostrat molt emocionada d’haver rebut el premi i ha celebrat ser la segona dona mexicana premiada amb el Premi Biblioteca Breve. “Soc dona, no soc blanca, no tinc privilegis de classe. En un país com el meu, jo no se suposa que estaria a aquí. No són coses que li passin a gent com a mi”, ha afirmat.

Sobre les amistats, l’autora ha constatat que estan determinades pels seus espais on resideixen, perquè aquests determinen “qui som i com ens enfrontem al món”. Tot i que ha dit que no és una novel·la d’autoficció, les amistats que hi apareixen “tenen coses” de les seves amigues i succeeixen en el barri on l’autora va créixer durant els 90. “El barri és un personatge més”, ha concretat.

En aquest barri on passa la història, les amistats tenen molta solidaritat. “En aquests entorns tant hostils, els que no som homes, heterosexuals i blancs, som la dissidència. La segona classe hem d’estar units per sobreviure. Trobem la manera d’entendre’ns encara que no siguem amics perquè hi ha complicitats en ser tractats com a subordinats”, ha analitzat.