“Els animals queden venuts a les flames”: la denúncia que deixen al descobert incendis com el de la Bisbal

El buit que persisteix en les evacuacions dels incendis forestals

Els incendis de la Bisbal d’Empordà i d’Almeria han tornat a mostrar una realitat que es repeteix cada estiu: quan les flames obliguen a evacuar una casa o una finca en qüestió de minuts, moltes famílies no disposen ni del temps ni dels mitjans necessaris per posar fora de perill tots els seus animals

Una ordre d’evacuació arriba, sovint, quan el foc ja és a prop. Els equips d’emergència truquen a la porta, demanen als residents que agafin la documentació imprescindible i els indiquen que han d’abandonar la zona immediatament. La prioritat és salvar vides humanes davant d’un incendi que pot canviar de direcció o avançar amb una velocitat imprevisible.

En aquest context, però, apareix una pregunta que continua sense tenir una resposta pràctica suficient: què passa amb els animals que viuen en aquella casa, refugi, explotació o finca?

La situació viscuda recentment a la Bisbal d’Empordà n’és un exemple dramàtic. L’incendi que va començar el 3 de juliol de 2026 va afectar més de 2.200 hectàrees, majoritàriament forestals, i va obligar a adoptar confinaments i evacuacions en diferents punts de l’entorn de les Gavarres. El foc també va causar danys en habitatges, instal·lacions i vehicles.

Minuts per decidir

Entre les persones afectades hi havia la Cristina, una dona que havia dedicat casa seva i una part important de la seva vida a tenir cura de desenes d’animals rescatats. Segons la crida solidària difosa per Feral KA, les autoritats només li van poder donar uns minuts per evacuar la propietat davant de la proximitat de les flames.

En aquell marge de temps tan reduït es van poder treure els cavalls, una part dels gossos i alguns gats. No hi va haver temps, però, per rescatar-los tots. Alguns animals no van aconseguir escapar, d’altres van quedar desapareguts i diversos gats van tornar posteriorment a la finca amb cremades greus. Un dels felins va morir pels efectes de la inhalació de fum.

La Cristina no només va perdre el seu habitatge. El foc també va destruir les instal·lacions, els refugis, els tancats, les reserves d’aliments i bona part del material que utilitzava per cuidar els animals. Després de l’emergència immediata, va començar una altra batalla: atendre els supervivents, afrontar les despeses veterinàries i reconstruir des de zero un espai segur.

Per ajudar-la, Feral KA va anunciar l’enviament d’un palet d’aliments i va activar una campanya solidària. També es va demanar material de construcció per poder recuperar la casa i les instal·lacions afectades.

La Cristina, encara profundament afectada pel que ha viscut, ha preferit no fer declaracions, però ha volgut agrair sincerament totes les mostres de suport i l’ajuda que està rebent. Davant d’aquest cas i d’altres situacions similars, Carmen, presidenta de la Fundación Seguridad Social Animal Feral, adverteix que el problema va molt més enllà d’un incendi concret i reclama protocols específics per poder evacuar i protegir els animals quan el foc obliga a abandonar una zona en qüestió de minuts.

El seu cas no és excepcional. Carmen, presidenta de la Fundación Seguridad Social Animal Feral, ens explica que en altres incendis, com el que ha afectat Almeria, moltes persones han reclamat poder endur-se els seus animals durant els desallotjaments.

El foc d’Almeria també ha deixat animals separats de les seves famílies, exemplars desapareguts i intervencions de rescat en zones afectades. El Col·legi Oficial de Veterinaris d’Almeria ha mobilitzat professionals davant de les necessitats generades per l’emergència, mentre els equips desplegats sobre el terreny han localitzat animals atrapats o abandonats durant l’avanç de les flames.

Segons Carmen, el problema es produeix quan les ordres d’evacuació no van acompanyades dels recursos necessaris per retirar els animals. Una persona pot pujar ràpidament a un vehicle amb un gos petit o amb un gat que ja tingui als braços. La situació canvia completament quan hi ha dos o tres gats amagats, diversos gossos, animals espantats o cavalls que necessiten remolcs i personal amb experiència.

“Quan es produeixen aquests focs, et poden donar dos o tres minuts per pujar a la patrulla i abandonar la zona”, resumeix la presidenta. En aquestes circumstàncies, els animals que no es poden agafar immediatament queden exposats a les flames, al fum, a les cremades i a la desorientació.

Els gats, per exemple, acostumen a amagar-se quan detecten sorolls, fum o una situació de perill. Localitzar-los, introduir-los en un transportí i traslladar-los pot requerir un temps que no existeix durant una evacuació urgent. En el cas dels cavalls, les dificultats són encara més grans: cal disposar de remolcs adequats, espai per maniobrar, conductors preparats i una destinació segura on allotjar-los.

Un protocol específic

Per a Carmen, la solució passa per crear i aplicar un protocol d’actuació destinat al rescat dels animals de companyia i de la resta d’animals presents a les zones afectades. Aquest protocol hauria d’establir anticipadament qui s’encarrega de retirar-los, amb quins vehicles, on seran traslladats i com es coordinaran els responsables dels animals amb els serveis d’emergència.

No es tracta de retardar una evacuació humana ni de demanar als residents que posin en risc la seva vida per tornar a entrar en una finca. Es tracta, precisament, d’evitar la improvisació i preveure els recursos necessaris abans que arribi el foc.

Un pla efectiu hauria d’incloure un cens o registre operatiu dels espais amb una concentració elevada d’animals: refugis, protectores, centres d’acollida, explotacions ramaderes, hípiques, nuclis zoològics, colònies felines i domicilis on resideixin animals amb necessitats especials.

També caldria identificar remolcs, transportins, vehicles adaptats, veterinaris, centres d’acollida temporal i equips de voluntariat formats. Aquesta informació no es pot començar a buscar quan una columna de fum ja és visible des de la finca.

A Catalunya, el Pla especial d’emergències per incendis forestals, l’INFOCAT, ja recull que els plans i protocols han de tenir en compte l’evacuació i l’atenció dels animals. El document preveu espais adequats per als animals de companyia, el manteniment del contacte amb els seus responsables i la valoració de les afectacions sobre explotacions ramaderes i animals silvestres en captivitat.

La normativa estatal de benestar animal també estableix un marc general de protecció dels animals de companyia i dels animals silvestres en captivitat. Tanmateix, l’existència de normes i referències als plans d’emergència no garanteix, per si sola, que cada municipi disposi de vehicles, personal, allotjaments i procediments preparats per actuar en pocs minuts.

Aquesta és una de les principals qüestions plantejades per la Fundación Seguridad Social Animal Feral: la distància entre el reconeixement legal de la necessitat de protegir els animals i la capacitat real de rescatar-los durant una emergència.

Un protocol no pot limitar-se a indicar que els animals han de ser tinguts en compte. Ha d’establir responsabilitats concretes. Cal saber quin organisme activa els equips de rescat, qui autoritza l’entrada en una zona evacuada, com s’identifiquen els animals recuperats, on es publiquen les llistes dels exemplars localitzats i qui assumeix l’assistència veterinària inicial.

També és necessari diferenciar els tipus d’animals. Evacuar un gos no requereix els mateixos mitjans que traslladar deu cavalls, retirar desenes de gats d’un refugi o protegir una explotació amb centenars d’animals. Les dimensions, el comportament, el nombre d’exemplars i la disponibilitat de transport condicionen completament l’operació.

Preparar-se per evacuar

Carmen recomana que les famílies amb gats, gossos, ocells o altres animals petits disposin de diversos transportins, gàbies o sistemes de trasllat adequats preparats i guardats en un lloc visible, accessible i fàcil d’agafar. En una emergència, perdre minuts buscant-los en un traster, un garatge o un armari pot dificultar molt l’evacuació.

Dins de cada transportí o gàbia es pot deixar una petita ració d’aliment adequada per a cada espècie, especialment útil si l’evacuació obliga a passar unes quantes hores fora de casa o si els animals han de ser traslladats a un centre d’acollida temporal. Aquest menjar s’ha de revisar i substituir periòdicament, cada pocs mesos, per evitar que caduqui o es faci malbé.

La presidenta de la Fundación Seguridad Social Animal Feral també aconsella guardar-hi una còpia de la documentació de cada animal, amb la cartilla veterinària, el número de microxip quan en tingui, les dades de contacte de la persona responsable i qualsevol informació mèdica rellevant. En el cas dels animals que necessitin medicació, també convé tenir anotats el tractament i les dosis habituals.

L’objectiu és que, quan arribi una ordre de desallotjament, cada família pugui anar directament al lloc on té preparat el material, assegurar els animals i sortir sense haver de buscar transportins, gàbies, papers o aliments enmig dels nervis. Aquesta previsió és especialment important a les llars on conviuen diversos animals, ja que un únic sistema de transport pot resultar insuficient.

Tenir aquest equip bàsic preparat no elimina els riscos d’un incendi, però pot evitar que una emergència agafi les famílies desprevingudes o sense els mitjans necessaris per traslladar gats, gossos, ocells i altres animals amb rapidesa i seguretat.

Prevenir abans del foc

La responsabilitat tampoc no correspon únicament a les administracions. Les persones responsables d’animals que viuen en zones forestals o d’alt risc han de disposar d’un pla propi d’evacuació. Els transportins han d’estar localitzats i accessibles, els animals han d’estar correctament identificats i la documentació veterinària s’ha de poder recuperar ràpidament.

En finques amb cavalls o altres animals grans, és recomanable acordar amb antelació qui pot facilitar un remolc, quina ruta de sortida és viable i en quin espai es podrien allotjar temporalment. També convé acostumar els animals a entrar als vehicles de transport, ja que intentar fer-ho per primera vegada enmig del fum, les sirenes i el nerviosisme pot resultar impossible.

En el cas dels gats, mantenir un nombre suficient de transportins i saber quins són els seus amagatalls habituals pot reduir el temps necessari per retirar-los. Les protectores, refugis i persones que tenen cura de colònies felines haurien de figurar en els plans municipals, perquè sovint són les úniques que coneixen la ubicació i les característiques dels animals.

Durant un incendi, però, cap particular no ha d’entrar en una zona restringida ni desobeir les indicacions dels equips d’emergència. La protecció animal no pot dependre de rescats improvisats que posin en perill més persones. Precisament per això són indispensables els equips formats i els protocols previs.

Els incendis de la Bisbal d’Empordà i Almeria han tornat a demostrar que els animals formen part de les famílies, de les activitats rurals i de la realitat social dels territoris afectats. Quan no hi ha una resposta preparada, els propietaris es veuen obligats a afrontar una decisió devastadora: marxar sense ells o arriscar la seva pròpia vida intentant salvar-los.

La reclamació de Carmen és que aquesta situació deixi de considerar-se inevitable. Una legislació més concreta, desplegada mitjançant plans municipals i autonòmics amb recursos suficients, podria reduir el nombre d’animals morts, ferits o desapareguts i evitar que les evacuacions depenguin exclusivament de la capacitat individual de cada família.

Les flames no distingeixen entre una casa, una protectora, una granja o un refugi. La resposta davant del foc tampoc no hauria d’oblidar cap dels éssers vius que hi ha a la zona. Protegir els animals en una emergència no significa situar-los per davant de les persones, sinó planificar millor per evitar que ningú hagi d’escollir entre salvar-se i abandonar aquells que depenen completament de la seva ajuda.

Cal actuar ara perquè històries tan doloroses com la de la Cristina no es tornin a repetir i perquè, davant de les flames, cap animal quedi enrere per falta de temps, mitjans o un protocol que el protegeixi.