La comissió de secretaris de la CCS reflexiona a la Universidad de La Rioja sobre universitat i societat

La Comissió de Secretaris de la CCS aborda a la Universidad de La Rioja la col·laboració universitat-societat i l’aplicació de la IA en la gestió

• Els secretaris dels Consells Socials d’universitats de tot Espanya analitzen a Logronyo els reptes actuals de la gestió universitària i l’impacte de la intel·ligència artificial en l’àmbit institucional.
• La directora de la Fundación Dialnet subratlla l’evolució d’aquesta iniciativa, nascuda a la Universidad de La Rioja i convertida avui en una infraestructura estratègica de ciència oberta amb més de deu milions de registres.
• Les jornades reforcen l’intercanvi de bones pràctiques i la coordinació tècnica entre els Consells Socials.

Logronyo, 3 març 2026. La Conferencia de Consejos Sociales de las Universidades Españolas (CCS) ha celebrat els dies 2 i 3 de març a la Universidad de La Rioja les Jornades de la seva Comissió de Secretaris, una trobada de treball que ha reunit representants d’universitats de tot Espanya per reflexionar sobre els reptes actuals de la gestió institucional i compartir experiències en l’àmbit dels Consells Socials.

La sessió inaugural va comptar amb la participació de la rectora de la Universidad de La Rioja, Eva Sanz Arazuri; el conseller d’Educació i Ocupació de La Rioja, Alberto Galiana Sanz; el president del Consejo Social de la Universidad de La Rioja, Juan Antonio Fernández-Velilla Hernández, i la presidenta de la Comissió de Secretaris de la CCS, Olga de la Pascua Ramírez.

La rectora de la UR va posar en valor el paper estratègic que exerceixen els Consells Socials dins del sistema universitari, en subratllar que “constitueixen la veritable brúixola de la projecció social de les universitats, orientant el seu vincle amb la ciutadania i assegurant que la seva missió respongui a les necessitats de l’entorn”. Així mateix, va destacar la tasca dels secretaris i secretàries d’aquests òrgans, que “actuen com a fedataris de les expectatives, demandes, opinions, suggeriments i suports de la societat, garantint que la veu social quedi fidelment recollida i integrada en l’acció universitària.” En aquesta mateixa línia, el conseller d’Educació va reivindicar la seva funció com a “motor invisible i essencial”.

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió de Secretaris, Olga de la Pascua Ramírez, va subratllar que la trobada celebrada a la Universidad de La Rioja constitueix un espai estratègic per afrontar els reptes actuals del sistema universitari i avançar en la professionalització de les secretaries. En aquest context, va destacar especialment el paper del diàleg universitat-societat i va afirmar que “avui més que mai, les oportunitats de col·laboració publicoprivada són el motor que permet a les nostres universitats transferir coneixement de manera efectiva”. Així mateix, va posar en valor l’aprenentatge compartit entre institucions, assenyalant que “comptar amb la visió de diferents models de consells socials ens permet enfortir els ponts que tant beneficien el nostre entorn”. Finalment, va incidir en la dimensió interna d’aquestes jornades, en afirmar que “aquestes trobades ens permeten no només enfortir els ponts amb el nostre entorn, sinó també avançar decididament en la professionalització de la nostra tasca, compartint experiències i eines de gestió que reverteixen en una major eficiència de les nostres institucions.”

Un dels moments destacats del programa va ser la intervenció d’Elena López Tamayo, directora de la Fundación Dialnet, que va repassar l’evolució d’aquesta iniciativa nascuda a la Universidad de La Rioja l’any 2001 fins a convertir-se en una infraestructura pública de referència per a la divulgació científica, amb més de deu milions de registres. Durant la seva exposició, va posar el focus en eines com Dialnet CRIS, Dialnet Métricas o Dialnet Global, orientades a facilitar l’anàlisi i la gestió de l’activitat investigadora.

En paraules de López Tamayo, “la ciència oberta no consisteix només a publicar més i que el coneixement sigui accessible, sinó a disposar d’infraestructures que permetin entendre i gestionar millor l’activitat investigadora. Dialnet és avui una infraestructura estratègica que ajuda les universitats a reforçar la seva transparència i la seva relació amb la societat”.

La jornada també va incloure la taula rodona “Universitat-Societat: oportunitats de col·laboració”, moderada per Santiago Iraburu Allegue, secretari del Consell Social de la Universidad Pública de Navarra. Hi van participar Javier Galiana García, director executiu d’UNIR i secretari del seu Consell Social, que va destacar el compromís i la responsabilitat que han d’assumir les universitats en els territoris on estan establertes, apostant per una escolta activa i una implicació real en el seu entorn. També va subratllar que els valors universitaris —el coneixement, la recerca i el servei a la societat— han de ser permeables al conjunt del teixit social i econòmic per generar un impacte tangible i contribuir al progrés dels ciutadans.

Galiana també va destacar la col·laboració de les institucions, les organitzacions socials i el teixit productiu. Així mateix, va remarcar la importància de la cooperació entre universitats en considerar-les motors de desenvolupament. En aquest sentit, va destacar “els plans que UNIR impulsa amb universitats a Amèrica Llatina —on s’han format més de 30.000 docents—, així com la contribució de les dues universitats riojanes en iniciatives socials i la seva participació a La Rioja Digital i en el seu clúster tecnològic, el CIDATUM Data Research Center, una iniciativa estratègica que treballa per situar La Rioja a l’avantguarda de l’economia digital.”

Per la seva banda, Francisco del Pozo Ruiz, adjunt a la Presidència del Consell Social de la Universidad de La Rioja, va posar en valor com la dimensió i la proximitat institucional de la universitat riojana faciliten una relació directa i eficaç amb l’entorn. “La mida importa”, va afirmar, recordant que es tracta de la universitat pública més petita d’Espanya i l’única pública a la comunitat autònoma més petita, unes condicions que —lluny de ser un desavantatge— “es transformen en un valor afegit” en la relació amb institucions, organitzacions socials i teixit productiu. També va destacar la Universidad de la Experiencia com “un exemple perfecte de formació al llarg de la vida” i va subratllar que les càtedres creades en col·laboració amb el Govern autonòmic actuen com a veritables laboratoris de transferència i generació de projectes que després es tradueixen en polítiques públiques per a la comunitat.

Les jornades van incorporar també el curs formatiu “IA en la gestió del Consell Social de les universitats: gestió documental intel·ligent”, continuació del treball iniciat al setembre durant la trobada celebrada a Càceres. La sessió va ser impartida per Alfonso López Viñegla, professor titular de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universidad de Zaragoza i membre del consell acadèmic d’EBS.

Durant el curs es va abordar el canvi de paradigma que suposa la intel·ligència artificial en la gestió documental universitària, especialment pel que fa a l’automatització de tasques, la millora de l’eficiència, la seguretat de la informació i la traçabilitat institucional. La formació va permetre als assistents aprofundir en aplicacions pràctiques orientades a optimitzar processos interns i donar suport a la presa de decisions en l’àmbit dels Consells Socials.

El programa es va completar amb el ple de la Comissió de Secretaris i diverses activitats institucionals celebrades a la ciutat de Logronyo, que han contribuït a reforçar la cohesió entre Consells Socials i a consolidar un espai estable de treball tècnic i col·laboració permanent.

Amb aquesta nova edició de les seves jornades, la Comissió de Secretaris de la CCS reafirma el seu compromís amb la millora contínua de la gestió institucional i amb la incorporació responsable d’eines innovadores al servei de la universitat pública i de la societat.

Sobre la Conferencia de Consejos Sociales de las Universidades Españolas

Els Consells Socials són els òrgans de representació de la societat a la Universitat. Entre les seves funcions destaquen la supervisió i aprovació dels pressupostos de cada centre, així com de la seva oferta acadèmica. La Conferència agrupa els Consells de la majoria de les universitats públiques espanyoles i integra també un nombre creixent de centres privats. El seu funcionament està regulat per la Llei orgànica del sistema universitari i per la legislació específica de cada comunitat autònoma. Més informació: www.ccsu.es