L’alcalde de Vidreres nega al judici que afavorís els nomenaments a la policia: “Tothom tenia les mateixes oportunitats”

ACN Girona – L’alcalde de Vidreres (Selva), Jordi Camps, ha negat al judici a l’Audiència de Girona que afavorís un agent per nomenar-lo cap de la Policia Local entre els anys 2020 i 2021. L’alcalde, acusat de prevaricació, ha afirmat que van buscar una solució “urgent” per substituir l’aleshores cap del cos, que marxava a un altre destí. Per això, l’inspector va proposar a la plantilla que presentessin currículum per escollir un candidat: “Tothom va tenir les mateixes oportunitats”. L’alcalde ha assegurat que va actuar segons les recomanacions tècniques i d’experts quan va aprovar o deixar sense efecte diversos decrets al llarg del procés. Les acusacions han mantingut la petició d’inhabilitació per a l’alcalde i per als altres tres policies acusats.
Al banc dels acusats de la secció quarta de l’Audiència de Girona s’hi han assegut l’alcalde de Vidreres, Jordi Camps, el cap de la Policia Local fins al 2020 i dos agents acusats d’haver participat en suposats nomenaments irregulars per substituir-lo quan va marxar de Vidreres. El judici va començar dimecres i aquest dijous ha quedat vist per a sentència, després de la declaració dels acusats, el tràmit de conclusions i els informes.

El cas arranca quan l’excap de la policia va sol·licitar una comissió de servei l’agost del 2020 per marxar a un altre destí en plena pandèmia. Segons han assegurat els acusats, per cobrir la plaça amb la màxima celeritat es va resoldre no convocar un concurs públic sinó fer una selecció entre la plantilla a través de currículums. Així, l’opció escollida era habilitar agents perquè poguessin exercir com a caporals i dirigir el cos.

L’excap de la Policia Local ha declarat que, després de valorar els currículums juntament amb el cap de recursos humans i l’aleshores gerent de l’Ajuntament, va fer un informe el 15 de setembre del 2020 assenyalat que era “urgent” habilitar els dos agents en actiu que ara també estan acusats perquè assumissin les tasques de caporals un cop marxés al nou destí.

Els “millors” candidats

L’inspector ha subratllat que eren “de llarg” i sense cap mena de dubte els millors candidats entre el total de sis currículums que van rebre. La fiscalia i l’acusació particular sostenen que l’excap de la Policia Local va actuar en connivència amb la resta de processats sabent que els dos candidats “no complien els requisits d’antiguitat”. A la sala de vistes ho ha negat. Segons ha dit, és cert que calen dos anys al cos per optar “a un concurs-oposició” però no és així per a habilitacions d’acord amb el reglament de servei de la Policia Local.

De fet, ha afegit que “ni un dels candidats” complien els dos anys d’antiguitat al cos. En el cas dels dos seleccionats, ha subratllat que tenien una trajectòria d’uns deu anys d’experiència als Mossos d’Esquadra i que eren els més preparats per assumir les regnes del cos.

Aquí és on entra en joc l’alcalde de Vidreres, que va signar un decret el 18 d’agost del 2020 nomenant els dos agents com a caporals de la Policia Local. Jordi Camps ha afirmat que va ser aleshores quan la parella d’un agent que no va ser seleccionat i que va acabar portant el cas a la justícia li va trucar per reunir-se i el va advertir que el procés podia contenir irregularitats. “Tothom sap que jo no signaré mai res contra el criteri dels tècnics. Per això vaig demanar al secretari que fes una revisió d’ofici del decret”, ha dit Camps.

L’alcalde ha detallat que, en plena pandèmia, el secretari municipal vivia una “situació molt complicada”, es va absentar de la feina i va acabar agafant la baixa. D’aquesta manera justifica que alguns dictàmens fossin posteriors a la signatura dels decrets.

Quan el secretari va advertir que el decret era “nul de ple dret”, l’alcalde va acordar la suspensió de l’execució dels nomenaments dels caporals. Els processats han assegurat que, a partir d’aquest moment, van deixar de dur els galons. Dos dies després, el 8 d’octubre del 2020, Camps va rubricar un altre decret d’alcaldia reorganitzant la Policia Local i nomenant un dels policies com a nou cap del cos, un càrrec que continua tenint avui dia.

L’alcalde ha relatat a la sala de vistes que, arran de la revisió del primer decret, van demanar l’assessorament de la Diputació de Girona i del Departament d’Interior, i que va ser així com van resoldre “adoptar la figura de l’agent en cap” en comptes de l’habilitació de caporals.

“Les mateixes oportunitats”

Els quatre processats han negat que actuessin “en connivència” ni que ordissin cap pla per beneficiar cap dels candidats. “Tothom va tenir les mateixes oportunitats”, ha subratllat l’alcalde. També han rebutjat rotundament tenir una relació d’amistat entre ells, tal com sostenen el policia que va interposar la querella i altres agents que han declarat al judici. L’alcalde i l’actual cap de la Policia Local admeten que es coneixen perquè són del mateix poble, però remarquen que no comparteixen grup d’amics ni queden fora de la feina.

“L’únic que vaig fer va ser cenyir-me a les recomanacions dels serveis tècnics municipals i dels experts”, ha dit l’alcalde que ha situat com a prioritat de l’Ajuntament garantir la consolidació de la Policia Local, que estava en un estat “embrionari” després de la seva creació l’any 2016.

Després de la declaració dels acusats, la fiscalia, l’acusació particular encapçalada pel lletrat Benet Salellas i els advocats de la defensa, Carles Monguilod i Míriam Campa, han elevat a definitius els escrits de conclusions provisionals.

La fiscalia acusa l’alcalde i l’aleshores inspector d’un delicte continuat de prevaricació administrativa. Per a Jordi Camps sol·licita 14 anys d’inhabilitació per a feina i càrrec públic i per al policia 10. Als dos agents beneficiats de les suposades irregularitats els acusa d’un delicte continuat d’acceptació de nomenament il·legal i demana per a cadascun multa de 3.600 euros i 3 anys de suspensió de feina pública.

Després dels informes, el judici queda vist per a sentència.