Les comarques gironines tanquen el 2025 amb un atur per sobre del 10% i perden 26.500 llocs de treball en un trimestre

ACN Girona – Les comarques gironines tanquen el 2025 amb un atur que s’enfila per sobre del 10% i han arribat a perdre fins a 26.500 llocs de treball tan sols durant el darrer trimestre d’any. Segons recull l’Enquesta de Població Activa (EPA), el sector on s’ha destruït més ocupació és el dels serveis (dins el qual hi ha comerç i turisme). L’economia de la demarcació es refreda i deixa enrere els rècords que havia assolit en mesos anteriors. Perquè dels 411.100 ocupats amb què s’havia tancat el setembre, a finals de desembre aquesta xifra s’havia reduït fins als 384.600. Són, fins i tot, 2.600 menys que els que hi havia a finals del 2024. Pel que fa als aturats, a la demarcació l’any 2025 es tanca amb 43.300 desocupats que busquen feina.
L’última enquesta, que aquest dimarts ha fet pública l’Institut Nacional d’Estadística (INE), permet passat balanç tant del quart trimestre com de tot el 2024. I aquí, tant unes dades com les altres van en sintonia: baixa l’ocupació i puja l’atur, símptoma que l’economia de la demarcació es desaccelera i deixa enrere els rècords assolits.

A les comarques gironines, el 2025 es tanca amb 43.300 aturats i una taxa d’atur que torna a enfilar-se per damunt del 10% (en concret, el 10,13%). Per trobar un percentatge que ho superi, cal remuntar-se més d’un any i mig enrere, fins a principis del 2024. Perquè aleshores, al primer trimestre la demarcació va assolir una taxa d’atur del 12,47%.

Durant l’any passat, les comarques gironines han sumat 10.900 desocupats (perquè al desembre del 2024, n’hi havia 32.400). Però sobretot, ha estat durant el quart trimestre d’any quan l’atur s’ha enfilat més. Perquè dels 26.600 desocupats que hi havia a finals de setembre, en tan sols tres mesos aquesta xifra s’ha disparat fins als 43.300.

De retruc, el mercat laboral de la demarcació també tanca el 2025 a la baixa i destrueix ocupació. Si bé la diferència no és tan acusada d’un any per l’altre, perquè de desembre a desembre s’han perdut 2.600 llocs de treball (dels 387.200 ocupats del 2024 ara es passa als 384.600) sí que la sagnia s’ha fet notar, sobretot, durant el tercer trimestre.

De fet, al setembre la demarcació va assolir un nou rècord d’ocupació i va arribar a sumar 411.100 llocs de treball. Però en tan sols tres mesos, s’han arribat a destruir fins al 6,4% d’aquestes feines. És a dir, que les comarques gironines han arribat a perdre fins a 26.500 ocupats.

Indústria i construcció

Si es mira per sectors, i fent la comparativa interanual, tan sols la indústria i la construcció gironines han guanyat llocs de treball durant el 2025. Però tant en un cas com en l’altre han estat uns 2.000 i escaig. Segons recull l’EPA, la indústria ha passat de tenir-ne 62.800 a finals del 2024 a 70.600 al desembre passat; i la construcció, de 30.200 a 32.200.

Tant l’agricultura com els serveis -on es concentra el gruix de l’ocupació al territori- han perdut treballadors. En el cas del terciari (on hi ha comerç i hostaleria) s’ha passat dels 278.500 als 278.000. I pel que fa al primari, aquí la davallada és evident. Perquè dels 10.300 treballadors que tenia a finals del 2024 ara tan sols en suma 3.800.

De nou, el quart trimestre

De nou, i com també passa amb l’atur, el quart trimestre del 2025 ha estat quan s’ha concentrat més destrucció d’ocupació. Els serveis han arribat a perdre fins a 20.300 llocs de treball (dels 298.300 que tenien al setembre, ara desembre es tanca amb 278.000) i la indústria, al seu torn, n’ha perdut 8.400 (dels 79.000 amb què va tancar el tercer trimestre, acaba l’any amb 70.600).

En el cas de l’agricultura, durant els darrers tres mesos del 2025 s’han perdut 1.700 llocs de feina (dels 5.500 que tenia el sector al setembre, l’any es tanca amb 3.800). Per contra, però, i a diferència de la resta, la construcció gironina ha estat l’única que durant el quart trimestre ha tancat a l’alça en ocupació i ha guanyat 3.900 llocs de treball (dels 28.200 del setembre ha passat als 32.200 del desembre).